| Història del Festival |
|
1989 - 1990 - 1991 - 1992 - 1993 - 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 1999 - 2000 - 2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008
1990 El mateix grup, ara amb el nom d'Amics del Cinema Alternatiu, presenta les II Jornades de Vídeo i Cinema al mateix lloc, amb 14 curtmetratges realitzats per autors gironins.
1991 Les III Jornades de Vídeo i Cinema es duen a terme als cèntrics Cinemes Plaça i al Nummulit amb 25 curtmetratges realitzats per autors de Girona. Es realitza una projecció de Llanterna Màgica al Nummulit amb un projector Molteni de l’any 1845. 1992 Les Jornades prenen el nom de Festival de Cinema de Girona. S’exhibeixen 24 curtmetratges realitzats per autors gironins i el llargmetratge de José María Nunes, Mañana. S’estrena al Nummulit Les carícies de papà de Josep Girbau i es presenten altres films del mateix autor, en una sessió especial. Es presenta també l’obra del cineasta Eduard Sánchez, en una secció paral·lela. El Festival canvia de seu i es trasllada a la Filmoteca de la Generalitat, ubicada a la Casa de Cultura de Girona. Ara té un caràcter competitiu. Es presenten 23 curtmetratges de producció recent (1992-1993), dos projectes de llargmetratge de Josep Girbau i es programa un llargmetratge de José María Nunes. Per altra banda, s'organitza una conferència sobre la digitalització de la imatge. Paral·lelament, a Barcelona, neix La fàbrica del cinema alternatiu i la mostra L’Alternativa. Nova edició del Festival a la Filmoteca amb 50 films realitzats en el curs de l’any a Catalunya. URC organitza un curs de realització cinematogràfica a les aules de la Casa de Cultura de Girona, amb els professors José María Nunes (que imparteix guió i direcció), Fernando Cobo (fotografia) i Emilio Ortiz (muntatge). També es duu a terme un curs de Crítica Cinematogràfica, amb Lluís Valentí com a professor. URC com a grup, està implicat en les produccions dels seus associats amb intervenció logística (Saboreando, Fugint, Verònica, Dibuixos en un plat, Experimentals, La sempiterna esperança, Panteix). Pujar El Festival disposa de dues sales de projecció: la Filmoteca (Casa de Cultura) i la sala Truffaut dels Cinemes Modern de Girona. Hi participen 28 curtmetratges rodats en un any a Catalunya i dues pel·lícules antològiques, un curt del cineasta i col·leccionista Tomàs Mallol i un llargmetratge de José María Nunes. Com a grup, URC dona suport les produccions dels seus associats, a nivell de logística. El Festival té una nova seu, l’Auditori Narcís Carreras a de “La Caixa”, al carrer Santa Clara de Girona. Concursen setanta curts d’autors catalans realitzats en el transcurs de l’últim any a Catalunya. En el Festival concursen 100 curtmetratges de realització recent procedents de tot el món (Egipte, Canadà, Israel, diferents punts d’Europa i també una àmplia representació de totes les comunitats espanyoles). I, amb elles, tota la producció catalana realitzada en els últims dotze mesos. Hi ha tres pantalles: la de l’auditori, una al carrer Santa Clara i una tercera al Centre Bonastruc ça Porta. L’actriu Sílvia Munt estrena el seu primer curtmetratge com a directora i rep la plada d’homenatge a la seva trajectòria professional. El primer acte que es realitza és la projecció dels curtmetratges nominats als premis Goya als Cinemes Catalunya i es celebra la première als cinemes Lauren de la pel·lícula The mighty, amb Sharon Stone. També s’estrena, en el marc del Festival de Cinema Jueu (nova secció d’aquesta edició), la pel·lícula La isla de Bird Street de Soren Kragh-Jacobsen. En aquesta secció també es projecten altres llargmetratges de temàtica jueva i documentals israelians. Participen al Festival 165 pel·lícules, s’amplien els espais de projecció i l’oferta cinematogràfica es diversifica en les diferents seccions. Les projeccions es realitzen a l’Auditori Narcís Carreras de "la Caixa", la Sala Girona de "la Caixa", els cinemes Modern, Catalunya i Lauren i el Col·legi d’Arquitectes. El Festival s’estructura en set seccions: Països Catalans, Donne in Corto, Jewish Film Festival, Panorama de las Comunidades Españolas, Cinéma du Réel, Cinema Rescat i Audiovisual Independent. D’aquestes, Països Catalans, Donne in Corto i Audiovisual Independiente són seccions competitives. La secció "Cinéma du Réel" acull 20 documentals francesos del Festival de Films Etnogràfics i Sociològics del centre Georges Pompidou de París. Esperant-te sempre, una producció en vídeo, guanya el primer premi del Festival, provocant l’inici d’una polèmica que es transforma en debat al Festival Internacional de Cinema de Catalunya. El canvi d’ubicació és una de les principals novetats de la 11a. edició del Festival de Cinema de Girona, que el 1999 s’instal·la definitivament en les que encara avui són les seves seus principals: Cines Albèniz (antics Cines Catalunya) i la Casa de Cultura de Girona. En aquesta nova edició es milloren substancialment les condicions de projecció, un fet inherent al canvi de seu de Festival (de l’Auditori a sales d’exhibició professionals). Aquest Festival es caracteritza també per la reducció de les pel·lícules seleccionades, entre les quals destaca la programació de les millors pel·lícules en 35mm. realitzades enguany a Espanya. El Festival canvia de segle amb moltes novetats, entre elles la nova secció Cinema a la Carta, l’ampliació a 6 dies del certamen i la recuperació del catàleg del Festival. A més, aquesta edició rep 300 obres, la quantitat més elevada en relació als anys anteriors, amb una durada d’un total de 5.000 minuts. D’aquestes 300 obres, 31 es presenten a la Secció Oficial, 25 a la Secció de Vídeo i 11 a la secció de Jewish Films. Amb la introducció de la secció de Cinema a la Carta, l’espectador pot visionar qualsevol de les pel·lícules presentades a concurs en unes pantalles alternatives a la secció oficial. Aquestes obres són de procedència diversa: de ciutats espanyoles com Barcelona, A Coruña, Eivissa, Madrid, Bilbao, València, Sevilla o Màlaga i de punts internacionals com Berlín, Brussel·les, París, Lisboa, Moscou, Turquia, Austràlia, Israel i els Estats Units. Pel que fa als espais, es mantenen els cinemes Albèniz de Girona per la projecció de les obres en 35 mm, mentre que les seccions de vídeo i Jewish Film, la secció de Cinema a la Carta i els debats es duen a terme a la Casa de Cultura. El Festival es desenvolupa des del 26 de setembre fins l’1 d’octubre, a diferència dels altres anys, en què el certamen es realitzava només durant un cap de setmana. Així, l’organització del Festival opta per realitzar sessions més curtes enlloc de concentrar les sessions en tres dies. Així, els cinemes Albèniz fan una sessió diària i no tres de seguides com l’any anterior. Aquesta decisió aposta per facilitar a l’espectador participar el màxim del Festival. Les seccions del certàmen són: Secció Oficial –35 mm–, formada por quatre programes de curts englobats sota quatre títols (Amb la mort als talons, Ser i no ser, Viatges a enlloc i Desitjos obscurs); Secció Vídeo (amateur, estudiant, documental i independent); Secció Jewish Film (amb treballs produïts per TVE i obres procedents de l'estat d'Israel). El jurat del Festival està format per les persones destacades del setè art, entre molts d’altres, Santiago Tabernero , director de cinema i, en aquest moment, responsable del programa Versión Española de TVE; Fernando Cobo, director de fotografia en representació de la AEC; Ramon Regàs, empresari dels cinemes Albéniz; Tomàs Mallol, cineasta i col·leccionista, president honorífic del Museu del Cinema de Girona; Emili Auguet, catedràtic de dibuix; i Santiago Lapeira, director de cinema. Com en edicions anteriors, es fomenta la comunicació entre els realitzadors i assistents en general al Festival mitjançant els debats, en aquesta ocasió, sota el títol La proposta de l’autor. La XIII edició del Festival arrenca amb la inscripció de més de 300 pel·lícules procedents de diferents punts de l’Estat i també de l’estranger (Brasil, Argentina, Austràlia, Xina, Iran, Estats Units, Israel, Bèlgica, França, Itàlia, Grècia, Alemanya, Portugal…). Una selecció d’aquestes obres omple la programació organitzada en diferents seccions: Secció Oficial de 35mm., la Secció Vídeo, la Secció Jewish Film i la Secció de Cinema a la Carta. Aquest any es produeix un canvi en les dates de realització del Festival. Si normalment el certamen es feia la primera setmana d’octubre aquesta edició es realitza els dies 27, 28 i 29 de setembre. La Secció Oficial de 35mm. es projecta a les sales comercials dels cinemes Albéniz Plaça, concretament a la Sala 11, que compta amb una pantalla de 16 metres. Les altres sessions es desenvolupen a la Casa de Cultura de Girona. Una de les novetats d’aquest any és que el catàleg del Festival no s’edita en format paper, sinó en Cd-rom. Com en anys anteriors, es posa a la venda amb una finalitat promocional. La pàgina web rep fins el moment unes 15.000 visites. Després de l’èxit de l’any anterior, repetim l’experiència de posar a disposició del públic totes les pel·lícules rebudes al Festival a la Secció Cinema a la Carta. Els espectadors tenen accés gratuït a un monitor de televisió i un aparell de vídeo on poden visualitzar les pel·lícules presentades fins aleshores al Festival, hagin estat seleccionades o no. Això possibilita el fet que el públic pugui tenir accés a curts que no han vist durant la projecció a la Secció oficial. S’amplia la secció posant a disposició del públic tot el material rebut al Festival des dels seus inicis (1989) fins l’edició actual. En total, unes 1.500 pel·lícules que es conserven catalogades a l’arxiu del Festival. Aquest fons és un document important de l’evolució actual de l’audiovisual, sobretot tenint en compte que en aquest moment es viu la revolució més important, la de la imatge digital, des de la invenció del cinema sonor. La gran novetat de l’edició del 2001 és que el jurat de la Secció Oficial en 35mm, delibera en públic i davant dels propis autors, els quals poden intervenir i opinar a la discussió del jurat. El veredicte és APEL·LABLE. El Festival de Cinema de Girona arriba a la 14a. edició el 2002 i es celebra els dies 25, 26, 27 i 28 d’octubre. Manté les seccions dels anys anteriors encara que l’augment de la inscripció obliga a delimitar les categories. Així, les seccions són Cine 35mm, Vídeo Ficció, Vídeo Animació, Vídeo Documental, Jewish Film i Cinema a la Carta. A més, crea una nova categoria amb les pel·lícules dels autors de Girona. En aquesta ocasió, es ret homenatge a dos especialistes del cinema eròtic i porno gironins: Narcís Bosch i Isidor Llorca. Isidor Llorca, de Lloret de Mar, ha produït més de 30 pel·lícules en menys de cinc anys, totes de gènere “S” (eròtic), durant l’època de la transició. Llorca comptava amb actors com Mireia Ros, Víctor Valverde o Rosa Morata. La seva productora ha estat un cas excepcional a la història de la cinematografia per la seva proliferació; encara avui és considerada una de les empreses cinematogràfiques amb més obra. Les seves pel·lícules, encara en aquests moments, s’estan programant en canals de televisió de tot el món. Aquest homenatge no és un acte frívol malgrat la temàtica del gènere sinó que és un tribut a la creativitat de Narcís Bosch, que ens fa oblidar la limitació del gènere i la repetitivitat de l’acció exigida, i a la proliferació de la seva obra. I, a Isidor Llorca, pel potencial industrial que va desenvolupar, tenint en compte el nivell de la indústria cinematogràfica a Catalunya. Després de 14 anys, el Festival fa balanç com a primer festival de curtmetratges de Catalunya. En el moment del seu naixement, no existia cap festival de curts en aquesta comunitat i al 2002 ja n’hi havia més de 200 en tot Espanya. Molts d’ells van venir a prendre model a Girona. Es va crear una estructura i es va assentar la tradició, la norma. En el seu moment, el Festival de Girona va innovar amb elements com la substitució de les sinopsis dels catàlegs per comentaris crítics, amb la creació de programes temàtics i genèrics enlloc de “lots de curts” i amb les deliberacions del jurat davant del públic. Elements que es quedaran petits en comparació amb les idees innovadores que naixeran a les següents edicions. El Festival de Cinema de Girona rep prop de 500 inscripcions de films procedents d’Espanya, de tota Europa (Holanda, Grècia, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia,...) i d’altres continents (Mèxic, Brasil, Xile, Colòmbia, Argentina, Nova York, Israel,...). D’aquest total de treballs, se’n seleccionen 102. En aquesta 15a. edició, es decideix celebrar la secció de Cinema Jueu a Besalú (La Garrotxa, Girona) i transformar-la en un festival propi totalment vinculat al de Girona i organitzat pel mateix equip. A Besalú --ciutat membre de la Xarxa de Juderies d'Espanya i la tercera d’Europa en conservar un micvé (banys de purificació jueus)-- hi assisteixen les directores Miri Bocker i Katie Green de Jerusalem i el director Izzy Abrahami i la seva productora Erga Netz d’Amsterdam. El Jewish Film Festival de Besalú projecta tres curtmetratges de Jerusalem presentats pels seus autors i dedica una retrospectiva a Abrahami. Tornant a Girona, trenta persones formen part dels jurats, entre ells Eva Truffaut, filla del cineasta François Truffaut. Eva, directora, productora i actriu també viatja a Girona per presentar tres films: un curt dirigit per ella, un altre que ha produït i una autèntica relíquia: Le révélateur, un documental de 62 minuts de la seva productora de l’any 1968. De nou, les deliberacions dels jurats es fan davant del públic i són apel·lables, donant així l’oportunitat als directors de participar en la discussió. El Festival dura nou dies, del 5 al 13 de setembre, un considerable creixement respecte les altres edicions. També s’amplien les ubicacions del Festival, ja que les projeccions es reparteixen entre Girona, Besalú i Argelès sur Mer. En aquesta localitat de la Catalunya Nord es celebra el Festival Cinemaginaire (agermanat amb el de Girona), el quan acull una projecció de curtmetratges gironins inscrits en el Festival, una sessió que es convertirà en l’embrió del DVD Girona Filmmakers. Aquest any, 24 obres d’autors gironins realitzats en el curs d’aquest any competeixen al festival. Per primera vegada es programa el Dia del Cinema Gironí, amb la projecció de documentals i ficcions curtes de directors autòctons. DOCUMENTAL: Difícilment senzill d’explicar, de Jordi Cañigueral (Cassà de la Selva); Salaminos, de Robert Bellsolà (Aiguaviva); Why this war?, de Tony West i Lluís Campderrich (Londres i Riudellots de la Selva) i Roberto Belano (patinant per la pista de gel), de Jaume Pujadas (Blanes). FICCIÓ: Que no t’atrapi, del Taller de Cinema Treces (Girona); Conecta, de David Pérez (Girona); Anem? i Baixa per decepció, de David Ruiz (Figueres); Vacío, de Rubén dos Santos (Blanes); Aguirre, de Ramón Farrés; On els somnis dormen, de David Conill (Vic); El general Matamoskàs, de Lluís Campderrich (Riudellots de la Selva); Knock out, de Miguel Martinic (Olot); Vacío, de Pere Calderón (Medinyà); Esperant la Marta, de Jesús Codinach (Olot); Zoo Story, de Vicenç Brugas (Figueres); Actos de amor, de Robert Bellsolà (Aiguaviva); Dues Amigues, d'Antoni Martí (La Bisbal); Toma ADSL!, de Pedro Toro (Figueres); L’home de la maleta, de Josep Maria Canals (Olot); El riu que ens porta o se’ns emporta, de Natàlia Casanovas (Lloret de Mar); La persistencia del olvido, de Lluís Hereu (Vilobí d’Onyar), i X, de Narcís Bosch (Salt). A més del cinema gironí, el certamen inclou les seccions de documental, experimental, ficció, animació i cinema en 35 mm. La secció de documental inclou treballs de denúncia social que tracten, entre d'altres temes, la immigració i la repressió dels homosexuals durant el franquisme. Tanquen el programa tres documentals sobre personatges que viuen fora del sistema, testimonis excepcionals que duen la seva filosofia de vida a la pràctica. Els curts de la secció de 35mm. són La yaya, de Juana Macías (Madrid); Cara perdida, de Joan Benet (Barcelona); Revolución, de Martín Rosete (Madrid); Flores, de David Ilundain (Madrid); Belarra, de Koldo Almandoz (San Sebastián); Postales desde el mar, de Mar Orfila (Barcelona); Singladuras, de O. Gispert, L. Maldonado i D. Arias (Barcelona); A Subela, de Luis Avilés (Madrid); El viaje, de Toni Bestard (Palma de Mallorca); Notes perdudes, de Jordi Marcos (Barcelona); Der Schüler, d’Edina Kontsek (Alemanya); Kundas, de Rodrigo Rodero (Madrid), i Di algo, de Luis Deltell (Madrid). Aquest any s’estableix contacte amb el Festival de Cine Independiente de Buenos Aires per l’intercanvi de pel·lícules que consisteix en programar cinema en aquesta ciutat amb Girona i viceversa. 2004 El Festival de Cinema de Girona arriba a les seves 16 edicions amb vuit seccions i 500 curts, dels quals se’ns seleccionen un centenar. Roman Polanski inaugura el certamen amb la projecció de set curtmetratges que no s’havien vist abans a Espanya. Amb aquestes set peces, rodades a l’Escola de Lodz (Polònia) abans d’iniciar-se professionalment a França i als Estats Units, s’inaugura el Festival i també la tendència d’obrir el certamen amb les obres curtes de grans mestres del setè art. Aquests curts es van rodar en format professional 35 mm. i no s’havien comercialitzat en el nostre país. Els curts que concursen al Festival provenen d’arreu del món, tots els continents són presents a Girona. Destaquen països com Austràlia, la Xina, Estats Units, Mèxic, Argentina, etc.
La secció dedicada a cinema de Girona augmenta respecte a les anteriors edicions i té 30 curts que són seleccionats automàticament, sense filtres, per facilitar que l’autor de casa pugui comptar sempre amb un espai d’exhibició i un públic. Els autors són representatius de les comarques gironines i provenen de Vilobí d’Onyar, Vilabertran, Blanes, Bordils, Cassà de la Selva, Figueres, Bescanó, Olot, Sant Gregori, Aiguaviva, Salt, Palafrugell i de la pròpia capital, Girona. Dels trenta curts gironins, un està rodat i acabat en 35 mm, tres en 16mm i acabats en vídeo, la resta directament en formats digitals. Observem que la revolució digital ha fet possible aquesta proliferació d’obres audiovisuals, no solament en la secció de Girona. L’obra en formats digitals està donant més llibertat a l’autor, perquè es pot treballar amb un equip més reduït, un pressupost molt baix, un material més àgil; per això es pot arriscar més. Tota aquesta innovació queda clara amb el resultat de l’obra, més fresca, innovadora i, en definitiva, més creativa. Una de les principals novetats del 2004 i un gran encert és l’edició del DVD Girona Filmmakers, una recopilació de curtmetratges gironins que es posa a la venda els dies del festival. L’objectiu és fer conèixer els joves autors i que comptin amb un mercat més i el festival es compromet a projectar aquestes obres fora de les nostres fronteres. Aquest any, es projecta a Argelés Sur Mer, en el marc del Festival Cinemaginaire; a la Casa Golferichs de Barcelona i l’Space Sant Michelle de Paris. Les obres escollides són Mother de Axel Dettoni; Citizen Welles de Robert Figueras; El séptimo mandamiento de Lluís Hereu; Els matins de Lluís Baulida; La gran decisión de Raül Busquets; Fugint de David Ruiz i Sandra Ojosnegros; i Foks de Glòria Sala, Artur Fernández i Raül Torres. Una projecció dels curtmetratges protagonitzats i dirigits pel realitzador francès Jacques Tati en els cinemes Albèniz donen el tret de sortida al certamen, que se celebra durant sis dies. Amb la projecció d’aquestes cinc pel·lícules --Soigne ton gauche (1936), L’école des facteurs (1947), Cours du soir (1967), Forza Bastia 78 ou l’île en fête (1978) i el documental entorn a la figura de Tati Au-delà de playtime (2002)--, el Festival pretén posar en evidència la importància del curtmetratge a la Història del cinema. Així, el certamen continua amb la línia iniciada l’any anterior, quan va inaugurar la projecció de set curtmetratges inèdits de Roman Polanski. Un any més, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona és la seu del Festival de Cinema. Els altres espais del certamen són els cinemes Albèniz i l’Hotel Melià de Girona, on es presenta el Palmarès, de la mà de l’actriu i directora de l’Escola de Teatre El Galliner, Pilar Prat. A més, aquest any, el festival compta amb un nou espai ja que el Museu d’Art de la ciutat es converteix en l’escenari de l’homenatge al jove i premiadíssim creador de Vilobí d’Onyar, Lluís Hereu. El Festival de Cinema de Girona compta amb una llarga llista de professionals que exerceixen, com a jurat, agrupats en equips d’entre tres i cinc persones que, respectivament, valoren els treballs de cada categoria. El jurat lliura un premi a la millor pel·lícula de cada categoria i, si és oportú, premis especials. En el cas de les seccions de vídeo gironí de ficció i de cinema de 35mm, s’estableixen més guardons: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor interpretació, millor muntatge, millor fotografia i millor música, en una estructura de premis similars a la dels Oscar de Hollywood o als Goya espanyols. Els premis consisteixen en un metacrilat amb una imatge emblemàtica de Girona, dissenyada pel Festival i fabricada per Josep Maria Carmaniu. El 2005, es presenten unes 600 pel·lícules, una xifra elevada i que s’incrementa cada any. Les seves procedències són diverses: des de París, Florència, Buenos Aires, Londres, Cuba, Los Ángeles i Zurich a Méxic D.F, Tel Aviv, Jerusalem i Brussel·les encara que la majoria arriben de Catalunya i de la resta del país. D’aquest més de mig miler, el Festival en selecciona 111 i les organitza en diferents categories. La secció a competició es divideix en dues grans categories –vídeo i cinema- en funció del format de les obres. La primera és la més concorreguda amb 90 films, dels quals 36 són gironins. Les pel·lícules d’autors de casa de ficció i documental compteteixen a part mentre la resta ho fan en quatre categories: animació, ficció, vídeo-creació i documental. Les projeccions es fan a la Casa de Cultura. Per altra banda, el certamen selecciona 21 curtmetratges rodats en 35mm. En el centenari del naixement de Greta Garbo, el més corrent seria dedicar-li una retrospectiva o una exposició d’imatges frívoles. Quan no és la Greta, és Paul Newman o Marlon Brando. El Festival de Cinema de Girona sempre es proposa superar els esquemes convencionals i obre noves línies. Pot semblar estrany, però aquest any el Festival reconeix la trajectòria d'un jove: el cineasta Lluís Hereu de Vilobí d’Onyar. Hereu és un valent realitzador que un dia va decidir viatjar a Cuba per aprendre l’ofici que sempre havia somniat quan era petit: ser director de cinema. La seva carrera constant i perseverant --ja ha dirigit una desena de curtmetratges-- ha fet que s’estigui convertint en un nom a la cinematografia cubana i ha recollit numerosos premis nacionals i internacionals. El reconeixement a la seva trajectòria es fa al Museu d’Art de Girona, amb una taula rodona --formada pel director del museu, Manel Rueda; el director del Festival, Lluís Valentí; el cineasta i el col·lecionista Tomàs Mallol; el guionista i realitzador gironí nominat als Goya, Martí Roca; l’alcalde de Vilobí, Joan Busquets; i el mateix Hereu-- i s’estrena l’últim treball del realitzador, titulat Pedaleando. Un any més, el festival obre les portes del Cinema a la Carta. Una de les novetats d’aquest any, és l’èxit de les exposicions de pel·lícules a càrrec dels realitzadors que aprofiten les pantalles obertes per fer grans presentacions al públic, fins i tot configurant un programa apart; esdevenint una autèntica segona pantalla del Festival. Els estudiants de la Facultat de Lletres i de l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de la Universitat de Girona (UdG) i els alumnes del I.E.S Santiago Sobrequés i Vidal visionen els curtmetratges gironins de ficció i voten la pel·lícula que més els ha agradat. Aquesta és una forma de vincular els joves de la ciutat amb el cinema i el Festival. Del resultat d’aquestes votacions, el certamen lliura el Premi Joventut a l’obra que aconsegueixi el major suport. La directora de cinema catalana, Marta Balletbó-Coll, va escalfar els motors del festival amb el seu bon humor i vitalitat en un cinefòrum organitzat el vespre anterior a la inauguració als Cinemes Albéniz, amb un aforament complert, després de la projecció del seu últim film Sévigné. El curtmetratge El alumbramiento del director Víctor Erice obre la 18 edició del Festival de Cinema de Girona. Aquesta petita obra s’inclou en The trumpet, un trencaclosques que inclou peces formades per sis directors més: Aki Kaurismaki, Werner Herzog, Jim Jarmush, Wim Wenderrs, Spike Lee i Chen Kaige. El Festival de Cinema de Girona és l’únic certamen de les comarques gironines i un dels vint de Catalunya reconeguts per CI&VI, una plataforma de festivals impulsats des de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest prestigiós reconeixement arriba a la 18 edició com una plataforma d’exhibició de cinema inèdit i, sobretot, amb un esdeveniment que estimula la creació. El Festival és un referent ja que és el degà dels certàmens de curtmetratges de Catalunya i un dels primers de l’Estat. Disposa d’un important reconeixement internacional: està ben catalogat en tot Europa i a la resta del món en punts com Nova York, Los Ángeles, Austràlia, Buenos Aires o Tel Aviv. A més, promociona als seus autors en grans capitals com Berlín, Roma, Madrid, Barcelona, Paris i els presenta en els centres més emblemàtics de cada ciutat. Així es generen intercanvis i mercats. El curtmetratge no és només propietat dels que comencen o els que volen experimentar amb l’art de fer cinema. També els grans noms del setè art juguen amb aquest format i el Festival de Cinema de Girona ens n’ha donat proves en els últims anys en la seva jornada inaugural. François Truffaut, Roman Polanski o Jacques Tati són tres grans mestres que s’han submergit en el curtmetratge, les pel·lícules curtes que han donat el punt de partida al certamen. El director de cinema basc Víctor Erice també ha coquetejat amb el curtmetratge en els últims temps. El resultat és El alumbramiento, un film de deu minuts que ens deixa tornar a respirar l’essència de les pel·lícules del responsable d'El espíritu de la colmena. Aquesta petita obra s’inclou a The trumpet, un trencaclosques de peces firmades per sis directors més: Aki Kaurismaki, Werner Herzog, Jim Jarmush, Wim Wenders, Spike Lee i Chen Kaige. Alhora, The trumpet s’engloba en el projecte denominat Ten minutes older i comparteixen protagonisme amb The cello, un altre film col·lectiu amb les incursions en el curt de Bernardo Bertolucci, Mike Figgis, Jiri Menzel, István Szabó, Clare Denis, Volker Schlöndorff, Michael Radfort i Jean-Luc Godard. Més de trenta curtmetratges de Girona demostren que a la nostra demarcació es respira cinema. Són molts els que s’atreveixen a posar-se darrera d’una càmera i explicar una història regalant així una programació de més de vuit hores només amb pel·lícules de ficció, més del que el Festival de Cinema de Girona havia projectat mai. Vuit hores a les quals s’ha de sumar la quinzena de curts documentals que participen també en el certamen. En total, 47 films i 13 hores de projecció. Una quinzena de films competeixen a la secció Girona Documental, una xifra molt similar a l’edició del 2005. Aquesta forta producció demostra l’interès dels autors gironins pel llenguatge, que aborden amb una delicadesa que es tradueix en qualitat. Aquestes pel·lícules se submergeixen en un ampli ventall de temes: art, medi ambient, immigració, ètnies, la pobresa, producció massiva,... Amb l’objectiu de fomentar i arribar lluny el cinema gironí, el Festival edita des de fa tres anys el DVD Girona Filmmakers. En aquesta ocasió, nou pel·lícules --que el festival subtitula en anglès i francès-- formen part d’aquesta iniciativa. El mercat s’obrirà una mica més per aquestes ficcions, documentals i una animació que configuren un interessnt ventall de propostes que el Festival intentarà passejar per tot el món, tal com s’ha fet en altres ocasions a París, Santo Domingo, Berlín, Madrid, Barcelona, Medellín o Roma. S’inclouen en el DVD Peacemaker, de Martí Roca i Àlex Pastor, Proyecto nueva era, de Martí Roca i Eloi Tornás; Croquetas de ave, de Lluís Hereu; Fuga y saga, de Raül Busquets; Línia morta, de Marina Vidal i Maria Escobet; Descontrolado, de Sergi Moreno; Atxim!, de Cristina Jiménez, Albert Casas i Noemí Gala; Padaung, de Miquel Espigulé; i Chicken, de Medi Terraza. Quatre sessions paral·leles completen el programa oficial del 18 Festival de Cinema de Girona. Per una banda, el Festival Internacional de Cine Gai i Lèsbic de Barcelona s’estrena en el marc del certamen gironí amb l’agermanament dels dos esdeveniments. Per altra banda, Interfilm Berlín –el Festival Internacional de Curtmetratges de la capital alemanya–completa l’intercanvi que es va iniciar el maig de 2006 amb la projecció del DVD Girona Filmmakers 2005. En tercer lloc, el singular i genuí festival Cortocircuito també està present al Festival amb tres curtmetratges MADE IN BRASIL. Finalment, el Festival Cinémaginaire de Argelés sur Mer –agermanat amb Girona– torna amb una proposta molt interessant: una sessió de curtmetratges procedents del Festival Nemo de París. El Festival de Cinema de Girona reconeix actualment gironins il·lustres que han destacat en la professió cinematogràfica amb una significativa i reconeguda personalitat en la professió cinematogràfica amb una significativa i reconeguda personalitat fora de les nostres fronteres. Aquest any, el Festival ret homenatge a un gran professional oblidat a casa seva, Jaume Peracaula. Amb el reconeixement, acabem amb aquest oblit i el col·loquem en el lloc que li correspon, com un dels directors de fotografia més reconeguts i actius de l’Estat amb l’aval de dues nominacions Goya a la millor fotografia i guanyadora d’aquest primer premi l’any 1997 amb El color de las nubes. Les ciutats del món i la creació cinematogràfica és el títol del debat que Televisió de Girona emet a propòsit del Festival i on participen persones vinculades al certamen. Parlen sobre aquesta qüestió l’aleshores president de la Federació de Cineclubs de Catalunya, Julio Lamaña; el director de cinema rus i l’autor de Dubus (Millor Creació al Festival de Cinema de Girona 2006), Alexei Dmitriev; el director del Festival Cinémaginaire d’Argelés Sur Mer, François Boutonnet; la directora de Cortocircuito, Lorraine Gallard; i Heinz Hermanns, director de Interfilm Berlín. 2007 No ens podem treure el cinema del cap. Aquest és el lema de la 19 edició del Festival de Cinema de Girona, que al 2007 se celebra del 15 al 21 d’octubre a la Casa de Cultura i als Cinemes Albèniz. El certamen de curtmetratges més antic de Catalunya arranca el dilluns 15 d’octubre amb la inauguració de dues exposicions, ambdues vinculades a l’homenatge que el Festival dedicarà a la saga dels Gubau, una família d’exhibidors que va crear una important xarxa de cinemes en el mapa gironí. Aquesta novetat trenca amb la tendència d'anys anteriors d'obrir el certamen amb la projecció de curtmetratges de grans cineastes. Tot i aquesta inauguració oficial, el primer acte del Festival al 2007 va ser presentació del DVD Girona Filmmakers 2006 a l’Institut Iberoamericà de Berlín el mes d'abril. Cinema de poble a poble és una mostra dels objectes que Esteve Gubau conserva al seu magatzem de Salt i que ha anat atresorant durant tots aquests anys al costat del seu pare, Ricard, i el seu germà, Lluís. Entre les peces que s’exhibeixen a la Casa de Cultura, es pot contemplar un projector dels anys 30, la llanterna del qual va ser fabricada a Girona tal i com ho demostra una placa que n’autentifica el seu lloc de producció. L’exposició s’inaugura juntament amb una mostra fotogràfica d’Albert Ruiz, que va passejar la seva mirada per dos dels cinemes que els Gubau van administrar: el Cinema Catalunya de l’Escala i el Cine Paladium d’Anglès. Racons de cine és el títol d’aquest treball en tribut als Gubau. El Festival de Cinema de Girona projecta 160 pel·lícules, 120 de les quals a la secció oficial i la resta en els diferents apartats que conformen l’Off Festival. Pel què fa a la competició, la principal novetat d’aquest any és la creació d’una nova secció per als curtmetratges de temàtica experimental realitzats per autors gironins. La nova categoria de Girona Creació, se suma a les que ja existien de Girona Ficció i Girona Documental, les quals aglutinen les obres dels directors i directores gironins que participen al Festival. A aquesta voluntat de potenciar les produccions que es fan a Girona, destaca la programació fora de concurs de 14 videoclips realitzats per les productores gironines Aiguaviva Films, Ground AV i DDM Visual. L’auge d’aquesta indústria a la demarcació de Girona viu un fort creixement en el darrer any i per això el Festival mostra treballs protagonitzats per reconeguts grups i cantants com Josep Thió, Feliu Ventura, Lax’n’Busto, Gertrudis, Bizarre o Kabul Babà. La competició oficial, la més concorreguda de la història del Festival amb 860 pel·lícules, projectarà finalment 120 curtmetratges de ficció, animacions, documentals i experimentals en dos espais principals: la Casa de Cultura i els Cinemes Albèniz Plaça. Les multisales exhibeixen, el divendres 19 d’octubre, setze pel·lícules realitzades en 35mm., de les quals, quatre són gironines: Gallos, de Maurici Jiménez; Marfondre’s, de Josep Puigvert; Cheesecake, de David Vergés; i Veïnes, de Marta E. Vilaltella. De Ciutadà Kane a Currito de la Costa i la Queer Session són dues de les propostes paral·leles a la competició oficial que ofereix el Festival el dissabte, quan tres sales projecten simultàniament a la Casa de Cultura. Després d’Urbi et orbe, els espectadors poden veure una selecció de curtmetratges del Festival Internacional Gai i Lèsbic de Barcelona i una tria de falsos documentals, entre els quals destaca Currito de la Costa, la otra alternativa. Aquest treball de Raül Busquets se centra en la imaginària figura d’un torero que va viure a Lloret de Mar amb molta pena i poca glòria, el qual va protagonitzar curses a la plaça de braus --actualment desapareguda-- de la població de la Costa Brava. El certamen segueix apostant pel públic jove i fa diverses projeccions a la Universitat de Girona (Campus del Barri Vell, Campus de Montilivi, ERAM i als alumnes de 3r. de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques) i a l’Institut Santiago Sobrequés. Els alumnes visualitzen el DVD Girona Filmmakers del 2007, escullen el seu curtmetratge preferit i lliuren un premi al seu director. En aquesta edició, el Festival dels Estudiants s’amplia a un públic encara més jove i crea el Festival dels Infants. Les escoles de Quart i Bordils trepitgen la catifa vermella i assisteixen a la projecció d’una sessió especial de dibuixos animats. Ells també actuen com a jutges i decideixen els guanyadors del seu propi festival. Ambdós premis s’entreguen en el marc del lliurament de premis, que té lloc diumenge 21 d’octubre a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, en una gala conduïda per la periodista Lídia Penelo que tanca la 19 edició del certamen. |